"No puc respirar" 2020
|
Context polític- cultural- històric: La peça fora concebuda amb motiu de l’exposició “Art en la Fragilitat”, proposta del CIM i comissariada per Carles Jiménez durant el mes de novembre/ desembre, al Claustre del Carme (Maó) i a El Roser (Ciutadella).
La peça ens ubica a l'any 2020, moment històric de gran rellevància on s'activen diversos successos en el contexte humanitari-sanitari i bio-polític. Succeeixen els fets de la següent manera...: El 14 de març es fa efectiu l'Estat d'alarma a tot el territori espanyol i al mateix moment fonts informatives ens comuniquen que als centres d’atenció primària i UCI's (desbordats) milers de víctimes del Covid-19 han perdut la vida a causa de la falta d’oxigen conseqüència de dificultats respiratòries causades per la pneumònia, bronquitis i altres malalties respiratòries derivades del virus SARS Covid-19. Paral·lelament, el 25 de maig del 2020 a Minneapolis, Minessota (USA) té lloc la mort/assessinat de George Floyd per falta d'aire durant el seu segrestament policial a causa de la força i agressivitat causada al seu cos físic. El ciutadà nord-americà mor pronunciant la frase "I can't Breathe". La redundància d'aquest fet marca un nou clímax entorn a la lluita dels moviments humanitaeis anti-racistes al mateix país, i inicia una denúncia generalitzada a la resta de païssos i comunitats anti-racistes d'arreu del món. A hores d’ara (anys 2020, 2021, 2022), la mateixa frase representa una al·legoria a la falta d’oxigen global per part de les víctimes mundials del Covid-19 i per part de la ciutadania global que en condicions òptimes de salut, és obligada a portar mascareta a causa del possible contagi/transmissió del virus a través de la salivació i demès fluids o mucoses de la cara, implicant conseqüentment la disminució d’accés d’oxigen per les vies respiratòries. (BOE» núm. 142 modificada el 13 de juliol penalitzant l’incompliment de l’ordre també anomenat Ordre SND/422/2020). I d’un fet concret però no puntual com és el cas del racisme (no tan sols a Nord Amèrica sinó a la resta del món) ens traslladem a la pandèmia generalitzada en la qual es concentra l’exposició que organitza el Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca provisionalment anomenada «Rescat Cultural Artistes Audiovisuals COVID-19». En definitiva, el plafó o placa de marbre blanc és un clar homenatge a la mort del ciutadà americà i a tots aquells que han mort en la mateixa situació d'agressió per part de les autoritats policials i alhora que també ho és a tots aquells individus que han partit pronunciant en soledat la mateixa frase NO PUC RESPIRAR. També a tots aquells que en estat saludable, a hores d’ara, es veuen privats de respirar en les condicions habituals i naturals. La peça es va realitzar a Ciutadella de Menorca, entre Maig i Desembre de l'any 2020. |
No puc respirar. Acrílic sobre tela 140 x 140 cm
Durant la inauguració de l'exposició Gener 2020
Story board de montatge de la seqüència performance.
Referències artístiques:
La peça "No puc respirar" utilitza el marbre com a símbol de mort i com a al·legoria als guerrers o lluitadors d'un poble o màrtirs. A Estats Units també veterans de guerra.
Per això l'obra estèticament parteix de la peça de Fèlix Gonzàlez en la seva sèrie Dead by Gun 1990.
La peça "No puc respirar" utilitza el marbre com a símbol de mort i com a al·legoria als guerrers o lluitadors d'un poble o màrtirs. A Estats Units també veterans de guerra.
Per això l'obra estèticament parteix de la peça de Fèlix Gonzàlez en la seva sèrie Dead by Gun 1990.
Untitled (...)
|
"Untitled" (Natural History), 1990 Fotografía en b/n
|